L’Ajuntament de Terrassa activa mesures preventives davant possibles disturbis convocats a través de xarxes socials
L’Ajuntament de Terrassa ha activat mesures de seguiment i prevenció, coordinades amb la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra, després que una investigació de l’empresa d’anàlisi de dades Golden Owl situi la ciutat entre les localitats en el radar d’una xarxa que va coordinar els disturbis del passat 24 d’octubre a Barcelona.
La pregunta que planteja aquest escenari no és nova, però sí més urgent: quin marge real té una administració local per anticipar-se a convocatòries que es gestionen en canals digitals tancats, que poden viralitzar-se en qüestió d’hores i que poden materialitzar-se en qualsevol carrer comercial sense avís previ?
El repte de la coordinació digital opaca
L’estudi de Golden Owl va identificar que els disturbis de Barcelona no van ser espontanis, sinó fruit d’una operació coordinada a través de perfils anònims de TikTok, canals de WhatsApp i Telegram. Segons l’anàlisi, aquests canals van compartir “preparatius explícits per saquejar establiments d’alt valor, provocar incendis, agredir agents policials i revendre productes robats”.
La xarxa, coneguda com a Blocus, té ramificacions en 11 comunitats autònomes, cosa que amplia el risc de nous episodis de violència coordinada. A Barcelona, la convocatòria difosa sota el lema ‘Institut Indignats’ va reunir mig miler de jóvens i va acabar amb 33 incendis provocats, 23 saquejos de comerços i agressions a la policia.
El problema per a les administracions locals és que aquestes convocatòries es gestionen en espais digitals tancats, amb perfils de pocs seguidors que aconsegueixen viralitzar les seves consignes gràcies a l’ús d’intel·ligència artificial per generar cartells i missatges. Newtral va documentar com perfils de TikTok van reclutar jóvens per replicar protestes i vandalitzar comerços en grans ciutats, inclòs Madrid, mitjançant convocatòries opaques.
Què pot fer el consistori més enllà del contacte preventiu?
Fonts municipals de Terrassa han detallat a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que estan pendents de qualsevol novetat per si cal prendre les “mesures necessàries per garantir la seguretat a la ciutat”, encara que de moment no hi ha cap certesa de cap moviment concret.
El contacte amb els comerciants és una de les eines principals: aquest dimecres està previst un encontre de Mossos amb comerciants a la seu de la patronal Cecot per traslladar protocols d’actuació en cas de disturbis.
Però el marge d’actuació preventiva és estret. Les convocatòries apareixen a les xarxes socials amb dates concretes —el 31 d’octubre i el 2 de novembre, en el cas de Terrassa—, però sense cap certesa que es materialitzin. Les mateixes fonts consultades per l’ACN han assegurat que avui per avui hi ha “soroll” a les xarxes, però cap certesa que pugui haver-hi una situació similar a la viscuda a Barcelona.
De fet, recorden els casos de Granollers i Girona, on hi havia una convocatòria similar per concentrar-se el diumenge però que finalment no es va materialitzar. Aquesta incertesa obliga els ajuntaments a activar dispositius de seguiment i reforç policial sense saber si seran necessaris, amb el cost econòmic i d’imatge que això comporta.
L’experiència d’altres ciutats: vigilància i coordinació
L’experiència d’altres ciutats mostra que la vigilància i la coordinació amb els cossos policials són les principals eines disponibles. A Palma, el comerç va demanar extremar la vigilància davant d’una protesta anònima convocada per Telegram que podia afectar zones comercials del centre.
A Barcelona, la convocatòria va acabar amb altercats, saquejos i càrregues policials al centre després d’una protesta juvenil convocada a través de xarxes socials i difosa amb crides anònimes.
El gran desplegament policial a plaça Catalunya no va evitar que els disturbis s’estenguessin per diversos carrers del centre.
La capacitat de disuasió i la rapidesa d’actuació són claus, però no sempre suficients quan la convocatòria es viralitza en qüestió d’hores i els participants arriben dispersos, sense una concentració inicial clara.
El dilema entre prevenció i certesa
El cas de Terrassa il·lustra el dilema al qual s’enfronten moltes administracions locals: com activar mesures preventives sense generar alarma innecessària, i com fer-ho amb eficàcia quan la informació disponible és fragmentària i opaca.
L’informe de Golden Owl ha permès identificar la xarxa Blocus i les seves ramificacions, però la naturalesa tancada dels canals de Telegram i WhatsApp dificulta el seguiment en temps real. Els Mossos d’Esquadra investiguen perfils anònims de TikTok que, malgrat tenir pocs seguidors, van aconseguir viralitzar les seves consignes de mobilització, també mitjançant l’ús de cartells generats amb intel·ligència artificial.
La pregunta que queda oberta és si les administracions locals tenen prou eines per anticipar-se a convocatòries que es gestionen en espais digitals tancats, o si la seva capacitat d’actuació es limita a reaccionar amb rapidesa una vegada la convocatòria s’ha materialitzat. El contacte preventiu amb els comerciants, el reforç policial i el seguiment de les xarxes socials són mesures necessàries, però no sempre suficients per evitar que una convocatòria opaca acabi en disturbis.
La responsabilitat compartida
Més enllà de les mesures municipals, la prevenció d’aquests episodis requereix una responsabilitat compartida. Les plataformes digitals tenen un paper clau en la detecció i eliminació de perfils que fan crides a la violència, però la seva capacitat de reacció és sovint lenta i insuficient.
Els comerciants, per la seva banda, poden reforçar els seus establiments i seguir els protocols d’actuació traslladats pels Mossos, però la seva capacitat de prevenció és limitada quan es tracta de convocatòries massives i coordinades.
El repte per a l’Ajuntament de Terrassa, com per a moltes altres administracions locals, és trobar l’equilibri entre la prevenció necessària i la gestió de la incertesa. Les convocatòries del 31 d’octubre i el 2 de novembre poden materialitzar-se o no, però la preparació és imprescindible.
El marge d’actuació és estret, però la coordinació amb els Mossos, la Policia Municipal i els comerciants és l’única eina real disponible per garantir una resposta ràpida i eficaç si els disturbis arriben a Terrassa.
- Et Recomanem -
