Càritas defensa la regularització d’immigrants per contribuir a rebaixar les taxes d’exclusió social

ACN Barcelona – Càritas ha defensat la regularització extraordinària de migrants, impulsada pel govern espanyol, perquè pot ajudar a disminuir les taxes d’exclusió social. Així ho ha afirmat el secretari tècnic de la Fundació FOESSA i coordinador d’estudis de l’entitat humanitària, Raúl Flores, que considera “molt important” aquesta mesura. Ha precisat que la pobresa entre aquest col·lectiu “s’eleva encara més” que entre els ciutadans estrangers en situació regular. Flores ha participat aquest dimecres en la presentació de l’informe FOESSA 2025, que alerta de la “desigualtat” a la diòcesi de Barcelona (uns 2,8 milions d’habitants). Per il·lustrar la situació “a la corda fluixa” s’ha dut a terme una acció amb un funambulista.
El coordinador d’estudis ha puntualitzat que “la població que no ha nascut a Espanya registra taxes d’exclusió social que pot arribar a duplicar la dels autòctons”. Flores ha insistit que aquest valor puja més entre aquells que no estan regularitzats. Tot i això, ha dit que vol “trencar un mite” i ha apuntat que “la immensa majoria” de la ciutadania que és pobre encara “són persones nascudes” a l’estat espanyol.

El secretari tècnic de la Fundació FOESSA ha recalcat que l’habitatge “és el principal factor de desigualtat”, amb un 26,6% de la població afectada. De fet, Flores ha detallat que un 15% de les famílies a primers de mes, després de pagar la mensualitat (sigui lloguer o hipoteca) i els subministraments, “queden per sota del llindar de la pobresa extrema”. “Es queden amb molt pocs diners per acabar el mes”, ha reblat.

El coordinador d’estudis de Càritas ha reclamat polítiques en aquest àmbit “a mitjà i llarg termini per ampliar el parc públic”. Alhora, ha demanat mesures “a curt termini” per “frenar l’escalada de preus”. En aquest sentit, ha qualificat de “fonamental, necessària i urgent” l’aplicació del topall als lloguers.

Informe FOESSA 2025

L’informe FOESSA 2025, que recull les dades socials de la diòcesi de Barcelona del 2024,  destaca que malgrat la reducció des de 2018, s’incrementen “les situacions d’integració precària, que ja afecten el 37,7% de la població”. A més de l’accés a l’habitatge, també avisa que unes 370.000 persones viuen amuntegades, amb menys de 15 metres quadrats, i unes 150.000 en domicilis insegurs, “majoritàriament rellogats”. El document recalca que un pis digne i adequat “és un requisit bàsic per a la integració social” i disposar-ne d’un ja afecta “àmplies capes de la societat”. 

El treball constata que comptar amb una propietat redueix el risc de pobresa a Barcelona i part de la seva àrea metropolitana. Així, el perill d’exclusió afecta el 8,2% dels ciutadans amb un immoble de titularitat, mentre que aquells que viuen de lloguer puja fins a un 22,3%.

Precarietat laboral

L’informe FOESSA, fet a partir d’entrevistes a 602 llars i 1.519 persones durant el 2024, reconeix una recuperació progressiva generalitzada de l’ocupació, després de la pandèmia (a partir del 2022), però matisa que la precarietat a la feina “s’ha convertit en la nova normalitat del mercat laboral”. El 57,5% de la població que pateix situacions d’exclusió social vivien en una llar amb algun membre treballant.

El coordinador d’anàlisi social de Càritas Barcelona, Guillermo Oteros, ha assenyalat que “l’aïllament social” s’ha duplicat entre 2018 i 2024, passant del 8 al 16%. Una crescuda que ha atribuït a “l’augment de l’individualisme, d’un campi qui pugi” de la societat.  

Oteros ha criticat que “hi ha models de protecció a la infància insuficients”. D’aquesta manera, a parer seu, això fa que la pobresa es transmeti de “generació en generació”. El coordinador d’anàlisi social de l’entitat humanitària ha criticat que no hi hagi una prestació universal per a la criança i aquesta manca fa “reproduir les desigualtats existents”.

D’altra banda, Oteros ha alertat que hi ha una “relació bidireccional” entre l’exclusió social i “tenir o percebre una mala salut”. És a dir, “un cercle viciós”, ja que la pobresa pot derivar en malalties i una persona amb patologies pot caure en l’aïllament social.