Categorías: Salut

Científics d’Arctic Basecamp i Exeter alerten sobre l’impacte del desgel

El canvi climàtic a les regions polars de la Terra s’està revelant com un factor poc reconegut de riscos per a la salut global, amb conseqüències que van molt més enllà de l’Àrtic i l’Antàrtida, alerta un equip internacional de científics que ha estudiat les complexes connexions entre els canvis físics a l’Àrtic i l’Antàrtida que podrien amplificar els impactes climàtics en la salut humana a nivell mundial.

Els investigadors, liderats per la professora Gail Whiteman, de l’Escola de Negocis de la Universitat d’Exeter (Regne Unit), van revisar una àmplia gamma de literatura científica sobre climatologia, salut pública i altres camps i van descobrir que els models actuals subestimen els impactes directes i indirectes del canvi en les regions polars sobre els problemes de salut global, des de malalties cròniques fins a problemes de salut mental i complicacions de l’embaràs.

Davant aquest escenari, reclamen que aquests riscos per a la salut, ara més grans, s’integrin en la planificació i les polítiques sanitàries.

“El canvi polar no és una crisi llunyana –afirma Netra Naik, investigadora d’Arctic Basecamp i autora principal de l’estudi–. La nostra anàlisi de la recerca demostra que el desgel de les capes de gel, l’augment del nivell del mar i l’alteració dels patrons climàtics tenen conseqüències complexes que s’estenen molt més enllà de l’Àrtic i l’Antàrtida, afectant la seguretat alimentària, la incidència de malalties i la infraestructura sanitària. No és només un problema ambiental, sinó una emergència sanitària mundial”, adverteix.

L’estudi descriu com les regions polars, que s’estan escalfant més ràpidament que la mitjana mundial, probablement desencadenaran cicles de retroalimentació i efectes en cadena, transformant els riscos per a la salut global de maneres complexes i interrelacionades.

LESIONS, SALUT MENTAL I MORTS

A mesura que l’augment de les temperatures debilita el corrent en jet i altera els corrents oceànics, es preveu que els fenòmens meteorològics extrems incrementin les taxes de lesions greus, morts i trastorns de salut mental.

Un Àrtic sense gel estacional probablement contribuirà a un augment en la freqüència i intensitat dels episodis d’El Niño, agreujant les onades de calor, especialment a les zones tropicals. Es preveu que l’augment de les temperatures incrementi les malalties, incloses les renals i cardiovasculars.

L’augment del nivell del mar, provocat pel desgel de les capes de gel, podria incrementar la salinitat de les aigües subterrànies i contaminar l’aigua potable, cosa que podria provocar un augment de la preeclàmpsia en l’embaràs, la mortalitat infantil i diversos tipus de càncer.

L’escalfament polar podria afectar indirectament la productivitat agrícola –a través de l’alteració dels patrons de precipitació i temperatura–, augmentant les malalties relacionades amb la malnutrició.

Mentrestant, l’escalfament climàtic està empenyent malalties transmeses per insectes i animals, com la vibriosi, el dengue i la malaltia de Lyme, cap a regions del nord que abans no es veien afectades.

Les inundacions, intensificades pel desgel dels pols, estan augmentant la propagació de malalties transmeses per l’aigua, com el còlera i la febre tifoide, alhora que exacerben les afeccions respiratòries.

Al mateix Àrtic, el desgel del permafrost i del gel marí amenaça infraestructures vitals i suposa un risc d’alliberament de contaminants atrapats durant molt de temps, i fins i tot de patògens antics, com el virus de la grip de 1918.

Els canvis en els ecosistemes oceànics també estan minant les fonts d’aliments tradicionals, augmentant les taxes de malnutrició, avortaments espontanis, insuficiència renal i malalties cardiovasculars entre les comunitats àrtiques amb sistemes de salut fràgils.

MALNUTRICIÓ, AVORTAMENTS ESPONTANIS I MALALTIA RENAL I CARDÍACA

L’estudi també destaca els riscos per a les fonts alimentàries tradicionals a causa dels canvis en l’ecosistema oceànic, cosa que contribueix a l’augment de les taxes de malnutrició, avortaments espontanis, insuficiència renal i malalties cardiovasculars entre les comunitats àrtiques que ja s’enfronten a sistemes de salut fràgils.

El nou marc estableix la relació entre els canvis físics polars i els riscos per a la salut, tant directes com indirectes, regionals i mundials, i exigeix una major integració dels riscos per a la salut amplificats pels canvis físics polars en les avaluacions de l’impacte en la salut humana.

“Ignorar aquests factors potencials de malaltia i mort no és una opció –adverteix el professor Whiteman, catedràtic Hoffmann Impact per a l’Acció sobre la Natura i el Clima–. Necessitem una col·laboració internacional més sòlida entre climatòlegs, professionals de la salut i experts en dades per prevenir danys i preparar els nostres sistemes per als reptes que venen”.

L’estudi, publicat a ‘Ambio: A Journal of Environment and Society’, forma part d’un projecte d’investigació conjunt de la Universitat d’Exeter, Arctic Basecamp i el Fòrum Econòmic Mundial, que analitza els efectes del canvi climàtic polar en la salut i l’atenció sanitària a nivell mundial mitjançant el desenvolupament de noves eines d’avaluació d’impacte.

Jordi González

Compartir
Publicado por
Jordi González

Entradas recientes

Els sistemes d’IA d’Amazon ajuden a retirar 15 milions de productes falsificats del mercat

Els sistemes d’IA d’Amazon van permetre, en l’últim any, incautar 15 milions de productes falsificats…

9 hores hace

La contaminació de l’aire és un dels majors riscos ambientals segons l’OMS

La contaminació de l’aire és un dels majors riscos ambientals que existeixen per a la…

9 hores hace

La llibertat d’elecció enforteix les mutualitats davant el debat del RETA

La llibertat d’elecció dels professionals reforça el paper de les mutualitats per garantir la sostenibilitat…

10 hores hace

VÍDEO | Caos a la C-58: un accident talla un carril a Sabadell i provoca llargues cues fins a Terrassa

Un accident a la C-58 a l’altura de Sabadell ha obligat a tallar un carril…

12 hores hace

El Palau Güell inaugura l’exposició ‘Finestres al Futur’ com a acte central de l’Any Gaudí

Inauguració de 'Finestres al Futur' al Palau Güell Amb motiu del centenari de la mort…

12 hores hace

AP institute i Ecoembes aposten per la formació en sostenibilitat i regulació

AP institute i Ecoembes s’alien per reforçar el paper dels assumptes públics en la transició…

13 hores hace

Esta web usa cookies.