Categorías: Oci

Irene Iborra: “L’animació és només un recurs dins del llenguatge cinematogràfic”

ACN Berlín – L’animació s’ha considerat tradicionalment un gènere cinematogràfic per si mateix, incapaç de competir amb cintes interpretades per actors de carn i ossos. Les pel·lícules animades no apareixien mai entre els millors films de l’any i quedaven relegades als guardons menors. Els últims anys, però, la tendència està canviant i comencen a poblar els grans premis. ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’ n’és un exemple. Opta aquest dissabte al Premi Europeu a millor pel·lícula d’animació, però també a millor film, on competeix amb alguns dels títols del 2025, com ‘Un simple accidente’ o ‘Valor sentimental’. “L’animació és només un recurs dins del llenguatge cinematogràfic”, defensa a l’ACN la directora, Irene Iborra.
La cineasta, una pionera de l’stop-motion a Catalunya i Espanya, arriba a la gala dels Premis Europeus de Cinema amb els mateixos honors que homòlegs seus com Jafar Panahi -Palma d’Or a l’últim Festival de Canes-; Joachim Trier -Gran Premi del Jurat al certamen francès-; o Mascha Schilinsk. S’hi veurà les cares en la categoria de millor pel·lícula europea, un canvi de paradigma per a l’animació que sempre ha defensat, ja que considera que és només “una tècnica per explicar històries”. 

‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’ narra la història d’una nena de 12 anys que veu com la seva vida s’enfonsa quan desnonen la seva família. L’Olívia, el seu germà petit Tim i la seva mare Íngrid ocupen llavors un apartament buit en un barri perifèric. L’Íngrid, de naturalesa optimista i plena d’energia, cau en depressió, i l’Olívia es veu obligada a ocupar el seu lloc i cuidar tant d’ella com del Tim mentre s’enfronta al seu propi terratrèmol emocional. Enmig de les dificultats, troba una nova família que l’ajuda a reconstruir la vida i a aprendre a sobreviure les adversitats.

Desnonaments i pobresa infantil

Els desnonaments, la pobresa infantil i les dificultats de les famílies monoparentals protagonitzen la història, reconeguda al Festival d’Annecy, ha aconseguit connectar amb un públic transnacional i intergeneracional. “Dona esperança a la gent que junts podem transformar les coses, un missatge que s’entén molt bé en un panorama sociopolític i econòmic capitalista com el que tenim avui dia arreu”, assevera. En aquest sentit, creu que tothom desitja trobar una comunitat “per tirar endavant i transformar allò que un viu”.

L’alegria per la nominació l’entén com una recompensa a l’esforç col·lectiu d’una coproducció en l’àmbit europeu que ha tardat anys a veure la llum, després que la directora llegís la novel·la ‘La pel·lícula de la vida’ (Cruïlla, 2017), de l’escriptora Maite Carranza, i la volgués portar a la pantalla gran. 

Redacció

Entradas recientes

Els sistemes d’IA d’Amazon ajuden a retirar 15 milions de productes falsificats del mercat

Els sistemes d’IA d’Amazon van permetre, en l’últim any, incautar 15 milions de productes falsificats…

15 hores hace

La contaminació de l’aire és un dels majors riscos ambientals segons l’OMS

La contaminació de l’aire és un dels majors riscos ambientals que existeixen per a la…

15 hores hace

La llibertat d’elecció enforteix les mutualitats davant el debat del RETA

La llibertat d’elecció dels professionals reforça el paper de les mutualitats per garantir la sostenibilitat…

16 hores hace

VÍDEO | Caos a la C-58: un accident talla un carril a Sabadell i provoca llargues cues fins a Terrassa

Un accident a la C-58 a l’altura de Sabadell ha obligat a tallar un carril…

17 hores hace

El Palau Güell inaugura l’exposició ‘Finestres al Futur’ com a acte central de l’Any Gaudí

Inauguració de 'Finestres al Futur' al Palau Güell Amb motiu del centenari de la mort…

18 hores hace

AP institute i Ecoembes aposten per la formació en sostenibilitat i regulació

AP institute i Ecoembes s’alien per reforçar el paper dels assumptes públics en la transició…

18 hores hace

Esta web usa cookies.