La neuràlgia del trigemin: el “curtcircuit” del nervi facial que provoca un dels dolors més intensos que existeixen

El neurocirurgià Juan Carlos Gómez Angulo explica per què aquesta patologia provoca descàrregues de dolor incapacitants i quines opcions existeixen quan la medicació deixa de ser eficaç.

Madrid, 5 de maig de 2026.- El nervi trigemin, responsable de recollir la sensibilitat de la cara —dolor, temperatura o tacte— i clau en funcions com la masticació, pot convertir-se en l’origen d’un dels dolors més incapacitants que existeixen quan se n’altera el funcionament. Es tracta de la neuràlgia del trigemin, una patologia que, tot i que poc coneguda, afecta milers de persones a Espanya.

“El trigemin és com un cable que recull tota la sensibilitat de la cara. Quan aquest ‘cable’ s’espatlla, generalment perquè un vas sanguini el comprimeix, comença a enviar senyals de dolor brutals”, explica el doctor Juan Carlos Gómez Angulo, neurocirurgià de l’equip del doctor José Manuel del Pozo de l’Hospital Ruber Internacional.

Un dolor fulminant i incapacitant

La neuràlgia del trigemin es caracteritza per episodis de dolor intens, descrit pels pacients com descàrregues elèctriques. Aquests atacs poden desencadenar-se per accions quotidianes com parlar, mastegar o fins i tot pel simple frec de la pell o el vent a la cara.

“El problema és a la mielina, la capa que protegeix el nervi. Quan es perd aquest ‘aïllament’, el nervi entra en una mena de curtcircuit, de manera que estímuls normals desencadenen un dolor desproporcionat”, assenyala l’especialista.

Els símptomes presenten característiques molt específiques: dolor brusc i de curta durada, en forma de crisis repetides; localització molt precisa en un costat de la cara; i l’existència de desencadenants clars, com rentar-se les dents o el contacte amb la pell.

Un diagnòstic clínic que requereix experiència

Tot i que el dolor és molt característic, el seu diagnòstic no es basa en proves de laboratori. “El diagnòstic és fonamentalment clínic, és a dir, depèn del que el pacient ens explica. No hi ha cap anàlisi que el confirmi”, afirma el doctor Gómez Angulo.

Les proves d’imatge, com la ressonància magnètica, tenen un paper complementari: descartar altres causes i, en alguns casos, identificar el vas sanguini que comprimeix el nervi.

Tot i que no és una patologia degenerativa en si mateixa, la seva evolució pot afectar greument la qualitat de vida si no es tracta adequadament.

“No destrueix el nervi, però sí que sol empitjorar amb el temps. Les crisis es fan més freqüents, més llargues i els fàrmacs perden eficàcia. Per això és important no resignar-se i buscar solucions”, adverteix el neurocirurgià.

Tractament: dels fàrmacs a la cirurgia

L’abordatge inicial és farmacològic, dirigit a controlar la hiperactivitat del nervi. Tanmateix, presenten limitacions.

Segons explica el Dr. Juan Carlos Gómez Angulo, al principi funcionen bé, però amb el temps poden perdre eficàcia i produir efectes secundaris importants com somnolència o dificultat per concentrar-se. “Hi ha pacients que senten que estan apagats”, destaca el doctor.

Quan el tractament mèdic deixa de ser eficaç o tolerable, es considera que el cas és resistent i es valoren altres opcions.

Alternatives per a casos complexos

En aquests casos, existeixen diferents alternatives terapèutiques, des de cirurgia oberta fins a procediments mínimament invasius.

“La descompressió microvascular és l’opció més definitiva perquè actua directament sobre la causa, separant el vas del nervi. Però també hi ha tècniques menys invasives, com els procediments percutanis o la radiocirurgia estereotàctica amb Gamma Knife”, detalla.

Entre aquestes opcions menys invasives destaca la tècnica de compressió amb baló, que es realitza mitjançant un abordatge percutani. “Consisteix a introduir un petit baló que comprimeix el nervi per interrompre els senyals del dolor. Es fa amb sedació i sense necessitat d’obrir el cap”, afegeix. I després hi ha la Radiocirurgia Estereotàctica amb Gamma Knife, útil en pacients que per raons mèdiques o edat avançada no puguin o simplement no vulguin operar-se. No requereix ingrés hospitalari i és molt ben tolerada, tot i que l’efecte no és immediat i els resultats solen aparèixer setmanes després del tractament

L’elecció del tractament depèn de múltiples factors, com l’edat, l’estat de salut o les preferències del pacient. “No hi ha una única solució vàlida per a tothom. És una decisió personalitzada que prenem juntament amb el pacient, explicant avantatges i inconvenients. L’important és que el pacient tingui sempre l’última paraula”, subratlla el doctor Gómez Angulo.

En aquest sentit, “resulta fonamental acudir a centres que comptin amb equips multidisciplinaris i experiència en les diferents alternatives terapèutiques disponibles, ja que això permet oferir un abordatge més complet i adaptat a cada cas”, conclou el neurocirurgià.