Pol Guasch: “Escriure tant sobre la mort ha estat una forma de tenir-la controlada”

ACN Barcelona – L’escriptor Pol Guasch (Tarragona, 1997) ha publicat ‘Relíquia’ (Anagrama), una obra que reflexiona sobre els vincles familiars a partir del suïcidi del seu pare. Deu anys després de la seva mort, Guasch acudeix a la literatura per parlar de la seva absència i capturar una presència que s’escapa dels discursos mèdics, científics o socials. Al llibre reflexiona sobre el dol, la pèrdua, la memòria, l’amistat, l’amor i la família. Tot plegat, a través de la seva pròpia història, però també la d’altres d’escriptors que es van suïcidar. “Escriure tant sobre la mort ha estat una forma de tenir-la controlada”, sosté, “perquè parlant i escrivint sobre les coses podem generar nous conjurs que trenquin les històries que ens condemnen”.
Després de publicar ‘Napalm al cor’ i ‘Ofert a les mans, el paradís crema’, Pol Guasch torna aquesta setmana a les llibreries amb una proposta molt íntima que porta per títol ‘Relíquia’ i que parteix de la voluntat de l’escriptor de voler parlar sobre el suïcidi del seu pare. Es tracta d’un relat molt personal que busca fugir del “victimisme” i “l’autocompassió” per poder explicar la situació emocional que rodeja la mort del seu progenitor.

“La literatura té aquesta cosa misteriosa i abstracta que permet parlar d’una absència i capturar una realitat més fonda”, subratlla, “a vegades altres discursos es queden curts i, en canvi, la literatura pot arribar a les coses que se’ns escapen”. La fórmula escollida per reconstruir la biografia del seu pare implica recuperar alguns dietaris que va escriure, però es nodreix bàsicament del record. “No pateixo per la transformació de la memòria, però sí que sento que pot ser traïdora”, afegeix.

Al llibre també s’ajuda de les biografies de diversos escriptors i escriptores que també es van suïcidar com Anne Sexton o Sylvia Plath, entre d’altres. “Aquí és on entra la literatura”, insisteix, “per omplir el buit del relat, ja que a través de tots aquests autors puc reconstruir no només la nota que no va deixar el meu pare, sinó també un adeu que no va existir”.

Guasch també detalla que no es tracta d’un llibre que l’hagi “salvat de res en particular”, una tasca que atribueix a la literatura que sí que l’ha salvat de moltes coses. “De la solitud, de la incomprensió, del malestar… però no ho ha fet ‘Relíquia’ sinó l’escriptura, que és com una forma de vida”, afegeix. L’autor també defensa que l’obra no és “precipitada”, un fet que li ha permès abordar-la des d’una mirada “tranquil·la”, garantint que tot allò que hi ha a dins, ho volia explicar. “Tenia molt clar que en nom de la literatura, no s’hi val tot”.

Suïcidi, i altres temes

Per Guasch l’acostament a la mort s’ha fet més present amb tot aquest projecte, i també en certa manera ja des dels llibres anteriors. “A mi acostar-me a la mort literàriament ha sigut com veure-la de cara, i no pas anar cap a la foscor”, insisteix. De fet, ha opinat que sempre ha existit aquesta “por” del contagi, com si la paraula suïcidi pogués crear més suïcidi. “Jo crec que és al revés”, ha apuntat, “d’alguna forma el que fa és capturar-lo, tenir-lo present i controlar-lo i que no es presenti com una ventada imprevista”.

És una idea que explica que apareix al llibre: “parlar o escriure sobre coses pot generar remeis o nous conjurs que trenquin amb les històries que ens condemnen”. Més enllà de la mort, l’obra posa el focus en l’amor, l’amistat i, sobretot, en la família i els vincles dels seus integrants. “Tu no decideixes arribar a una família, però sí que tries no marxar”, conclou.