Rosa Boladeras, sobre ser adoptada: “Mai he tingut rencor amb els meus pares ni amb la meva mare biològica”

L’actriu i regidora de Terrassa, Rosa Boladeras, ha explicat públicament un dels capítols més íntims de la seva vida: el procés de recerca dels seus orígens, el retrobament amb el seu germà biològic i el missatge d’amor que sempre va voler fer arribar a la seva mare.

Rosa Boladeras va obrir el seu cor aquest diumenge al programa Via Lliure de RAC1, presentat per Xavi Bundó. En una conversa serena però carregada d’emoció, l’actriu va relatar com ha estat el llarg camí de reconstrucció de la seva identitat després d’haver estat adoptada.

Boladeras va explicar que va saber que era adoptada quan tenia vuit anys. Lluny de viure-ho com un trauma, aquell moment va marcar l’inici d’una pregunta que l’ha acompanyada tota la vida. “Quan vaig saber que era adoptada vaig sentir com un ‘click’ físic a dins meu”, va confessar.

El detonant que la va empènyer a buscar els seus orígens

Tot i que la inquietud sempre hi havia estat, la decisió de buscar la seva mare biològica no va arribar fins molts anys després. Fa aproximadament dotze anys, mentre mirava un documental sobre mares que havien donat els seus fills en adopció, va sentir una connexió molt forta amb una de les històries que s’hi explicaven.

En aquell moment, Boladeras va tenir clar que volia transmetre un missatge molt concret. No es tractava de demanar explicacions ni de remoure el passat, sinó de donar les gràcies. El missatge que sempre va voler dir era clar i directe: “Gràcies per la vida, mama. T’estimo. Està essent meravellós”.

Segons va explicar al programa, aquest pensament va marcar tota la seva recerca i la va ajudar a viure el procés sense rancor, amb respecte cap a totes les decisions preses en el passat. De fet, tal com la mateixa Boladeras detalla en l’entrevista “mai he tingut rencor amb els meus pares ni amb la meva mare biològica, al contrari, sempre he sentit molt d’amor”, i afegeix que “un dia vaig trobar la raó per tirar endavant algun gest de reparació”.

Una recerca plena d’intuïció i obstacles

Amb molt poca informació a les mans, principalment la seva partida de naixement, Rosa Boladeras va iniciar una investigació complexa. Va contactar amb institucions, va parlar amb professionals i fins i tot va arribar a un monestir per intentar trobar alguna pista.

Durant el procés, va rebre un consell que la va marcar especialment: confiar en la seva intuïció. Ella mateixa va explicar amb ironia que sempre havia pensat que els seus orígens podien estar a l’Empordà. Finalment, aquesta intuïció es va confirmar i va descobrir que la seva mare biològica era de Cruïlles, al Baix Empordà.

Malauradament, la mare biològica ja havia mort quan Boladeras va arribar a identificar-la. Tot i això, la informació obtinguda li va permetre completar una part fonamental del seu relat personal.

El retrobament inesperat amb el seu germà biològic

Un dels moments més emotius de la seva història va ser el retrobament amb el seu germà biològic. Després de contactar-hi per escrit, la resposta va arribar de seguida. “Jo sabia que existies, la mare m’ho havia dit”, li va dir ell en el primer missatge.

La trobada es va produir l’endemà mateix, a la plaça de Catalunya de Barcelona. Segons va relatar Boladeras, el seu germà li va dir que s’assemblava moltíssim a la seva mare, un comentari que la va emocionar profundament i que va reforçar el vincle immediat entre tots dos.

Una nova manera d’entendre la família

A partir d’aquest retrobament, la vida familiar de Rosa Boladeras ha canviat. Ha integrat el seu germà i la seva família a la seva quotidianitat, fins al punt de començar a compartir celebracions com el Nadal tots junts.

L’actriu va explicar que aquest procés ha estat especialment important després d’un moment personal delicat, i que li ha permès redefinir el concepte de família des d’un punt de vista molt més ampli i emocional.

Del relat vital a la creació artística

Boladeras també va avançar que no descarta convertir aquesta experiència en un projecte artístic. Ja sigui en forma de documental, obra teatral o pel·lícula, l’actriu considera que la seva història pot connectar amb moltes persones que han viscut processos similars.

Paral·lelament, va recordar que el proper 15 de gener estrena a la Sala Beckett l’obra Tallar-se un peu amb una motoserra, un thriller teatral que aborda els abusos dins el món de l’espectacle i que s’emmarca dins del debat social del moviment Me Too.

Un relat de gratitud i reconciliació

La història de Rosa Boladeras és, sobretot, un exercici de gratitud i reconciliació amb el passat. Tal com va deixar clar al programa Via Lliure, la seva recerca no neix del dolor, sinó de l’amor i del desig d’entendre qui és i d’on ve.

Un testimoni íntim que posa paraules a una realitat compartida per moltes persones i que reivindica la importància de la memòria emocional i de la construcció conscient de la pròpia identitat.