Territori estudiarà el potencial d’energia geotèrmica profunda d’origen termal a Cànoves i Samalús

ACN Badalona – L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) iniciarà aquesta primavera una prospecció per estudiar el potencial d’energia geotèrmica profunda al subsol de Cànoves i Samalús, vinculada a aigües termals. Els treballs preveuen un sondeig de fins a 550 metres de fondària en uns terrenys municipals del nucli de Samalús, al costat del camp de futbol del Centre Cívic Xavier Flaquer i Juvany, per tal de caracteritzar les roques i obtenir dades de referència per avançar en l’aprofitament de la geotèrmia com a recurs energètic. La iniciativa és fruit d’un conveni signat aquest dijous entre el director de l’ICGC, Antonio Magariños, i l’alcalde de Cànoves i Samalús, Josep Cuch.
La geotèrmia és una font d’energia renovable que aprofita la calor del subsol i que, segons la temperatura del recurs, pot alimentar xarxes de calefacció i refrigeració, usos industrials i, fins i tot, permetre la generació d’electricitat. En aquest sentit, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, del qual depèn l’ICGC, diferencia entre geotèrmia superficial i geotèrmia d’origen profund, que pot assolir temperatures superiors, amb aprofitament directe en funció del rang tèrmic.

El punt escollit a Samalús respon, segons la Generalitat, a una característica “peculiar i poc estudiada” a Catalunya: la presència d’aigües termals. Aquestes aigües es consideren una manifestació directa de la calor del subsol profund, que ascendeix cap a nivells superficials a través de la circulació d’aigua subterrània per capes més permeables. Tradicionalment, aquest recurs s’ha destinat a usos lúdics o medicinals en balnearis, però el Govern subratlla que ofereix “una gran varietat” d’aplicacions potencials.

Un altre dels avantatges d’aquest indret és que, per assolir una temperatura similar a la d’altres zones, no cal perforar tant. A la zona, associada a la falla del Vallès, s’hi van fer sondejos als anys vuitanta i noranta, però no se’n conserven registres complets. Les dades històriques apunten que la nova prospecció podria confirmar temperatures d’entre 60 i 90 graus a 550 metres, un rang que podria ser apte per a diversos usos tèrmics.

La Generalitat també apunta que, a la conca del Vallès, però a fondàries d’entre 2.000 i 3.000 metres, es podrien assolir temperatures que, si es confirmessin en fases futures d’investigació, obririen la porta a utilitzar la geotèrmia profunda també per a generar electricitat.

Un cop executat el sondeig, la instal·lació quedarà integrada en l’entorn i s’incorporarà a la Xarxa d’Estacions Geotèrmiques de Catalunya (XEGCat) com a nou punt de monitoratge permanent. Segons el Govern, la infraestructura ha de generar dades de referència i una base tècnica per avaluar amb criteris de rigor i seguretat el desenvolupament de projectes geotèrmics, tant a escala local com en altres zones amb característiques similars, i contribuir a la maduració de possibles projectes d’inversió i col·laboració publicoprivada.

El projecte s’emmarca també en el programa europeu Horizon Europe Go-Forward, que desenvolupa metodologies avançades per millorar la localització i la predicció de la productivitat dels reservoris geotèrmics profunds, amb participació de socis europeus.