“Vivim a les fosques i sense aigua calenta”: famílies d’aquesta comunitat de veïns de Terrassa denuncien que porten 7 mesos sense llum

Famílies del carrer Mossèn Àngel Rodamilans de Terrassa porten 7 mesos sense electricitat després d’un incendi al quadre de llums. El propietari, la SAREB, no ha resolt l’avaria

Un incendi al febrer de 2026 va calcinar el quadre de llums del número 293 del carrer Mossèn Àngel Rodamilans, al barri de Ca n’Anglada. Des d’aleshores, unes setanta persones —vint-i-cinc famílies— viuen sense subministrament elèctric. El propietari de l’immoble és la SAREB, el conegut ‘banc dolent’ que gestiona actius immobiliaris procedents del rescat bancari.

La situació exposa un buit de responsabilitat clamorós. Els residents han mantingut contacte tant amb la SAREB com amb l’Ajuntament liderat per Jordi Ballart, però la incidència continua sense resoldre’s set mesos després.

La vida quotidiana sense electricitat

“Vivim a les fosques, sense possibilitat de conservar aliments en condicions, sense aigua calenta i amb les dificultats evidents que això comporta per a la criança i la vida diària”, explica una de les veïnes al mitjà Metrópoli Barcelona. La comunitat inclou persones vulnerables i menors d’edat, cosa que agreuja l’impacte de la mancança.

La impossibilitat de conservar aliments obliga algunes famílies a comprar cada dia. “Ho portem fatal, això és depriment. Són 7 mesos així. Tinc dos fills i he d’anar a comprar cada dia perquè si no els aliments es fan malbé”, afegeix una altra veïna.

Tampoc no disposen de cuina. Alguns residents han solucionat provisionalment cuinant amb una cuina de càmping —coneguda com a campingaz—. D’altres, els que tenen balcó, han optat per generadors que funcionen amb gasolina. “Suposa un perill evident i fa molt de soroll”, lamenten els residents de l’immoble.

Quan el propietari és l’Estat

Això situa els veïns en una paradoxa: el seu propietari és, en última instància, públic, però actua amb la lògica d’una empresa privada. Els canals habituals de pressió —denúncies, mobilitzacions, interpel·lació política— topen amb una estructura que dilueix la responsabilitat entre organismes.

El paper de l’Ajuntament

La pregunta cívica és fins a quin punt l’Ajuntament de Terrassa pot o vol forçar la mà a un propietari estatal que arrossega mesos d’inacció. Els veïns han mantingut contacte amb el consistori, però la situació no s’ha desencallat.

La situació del carrer Mossèn Àngel Rodamilans planteja una qüestió de fons: què passa quan el responsable del manteniment és una entitat pública que no respon amb la diligència esperada? I quins mecanismes reals té el govern local per protegir els residents d’una situació que ronda la inhabitabilitat?

Set mesos en plena onada de calor

La notícia es publica en ple estiu, quan l’absència d’electricitat agreuja les condicions de vida. Sense ventiladors, sense nevera, sense possibilitat de conservar medicaments que requereixin refrigeració. Les temperatures elevades converteixen la mancança en una qüestió de salut pública.

Les famílies afectades han denunciat l’impacte sobre la seva qualitat de vida, però també la sensació d’impotència davant d’un propietari que no té cara ni telèfon directe.

I l’Ajuntament, que hauria de ser el garant de l’habitabilitat, es troba entre l’espasa i la paret: pressionar un organisme estatal o deixar que la situació s’allargui indefinidament mentre setanta persones viuen a les fosques.